HABITATGES AL FUTUR PARC DE LES GLÒRIES

DEMANDA. Concurs públic per a la redacció del pla especial de millora urbana de l’illa de les Glòries i la futura construcció de les promocions d’habitatge A,B,C i D generades pel planejament.

PROPOSTA. El ritme urbà generat per l’Eixample és ben característic i identificador de la ciutat i de la mateixa parcel·la de concurs, situada a la frontera amb el futur parc de les Glòries. L’Eixample com la suma d’un estil edilici singular, una tradició constructiva local i la pressió immobiliària derivada. Un paisatge urbà repetitiu, de gra petit i alta densitat, compacte i a l’escala del ciutadà. La successió d’operacions arquitectòniques i el palimpsest resultant conformen l’imaginari del ciutadà i del visitant exterior: una identitat urbana. És l’empremta de les construccions en el temps la generadora d’aquest model de ciutat. Aquests trets heretats, sovint menyspreats per les imposicions normatives o de lògica constructiva, són vitals per a la concepció i percepció social de la ciutat moderna i conseqüentment han de formar part de la discussió sobre l’hàbitat urbà.

A la dificultat de dialogar amb el buit urbà del futur Parc de les Glòries, amb una escala i posició relativa inabordable, es suma el difícil encaix d’una edificació residencial de les dimensiones proposades pel concurs, inexistents al continu actual de l’Eixample. Per reafirmar aquesta percepció limítrof i aïllada de l’emplaçament, els grans equipaments a cavall entre LA Carretera de Ribes i L’Av. Meridiana, segreguen teixit en sentit sud, cap a la baixada natural del pendent del pla de Barcelona i el barri del Poblenou. La proposta vol teixir i consolidar aquesta frontera entre parc i Eixample, no amb una edificació singular sinó amb una ordenació que evoqui i reprodueixi el teixit arquitectònic propi del lloc, independentment dels autors individuals de les propostes d’edificació.

Una ordenació amb una determinació paramètrica i geomètrica d’aquestes virtuts o peculiaritats urbanes a la parcel·la concreta. Com a operació de gènesis de projecte s’ha establert un parcel·lari equiparable a les característiques urbanes del teixit de l’Eixample. Les edificacions estan dividides en quatre lots, fragmentats en 10 parcel·les diferents amb la peculiaritat d’establir-se en parcel·les no limítrofes, amb orientacions, profunditats i alçades diferents dins de cada lot. La mixtió de respostes arquitectòniques de les edificacions busca crear convergència d’ús i percepció de pertinença entre tots els habitants de l’ordenació, tot i partir d’una major diversitat morfològica i social de les promocions.