El projecte s’estructura a partir de la necessitat d’instal·lar un elevador al nucli d’escala existent per tal de millorar el confort dels usuaris i la plena accessibilitat de la finca.
Seguint la permisa de minimitzar la pèrdua de llum zenital provinent de la lluerna, es decideix convertir la caixa de l’elevador en un element lleuger que afavoreixi les transparències i el pas de la llum. Convertint-la en un dispositiu lumínic capaç de camuflar el seu ús i millorar la il·luminació del cor de l’edificació. En conseqüència es va procedir a la descomposició de la caixa de l’elevador mitjançant operacions de fragmentació, il·luminació, tall i plec; deixant que el mateix objecte s’estengui a l’interior de l’habitatge per formar envans, escales auxiliars, portes, baranes, etc. D’aquesta manera, el projecte es dispersa i amplia a través de la totalitat del cor central de l’habitatge, juntament amb l’accés en planta baixa i comunicació amb el carrer.
L’elecció del vidre tractat a l’àcid permet tant la difusió i reflexió de la llum natural a través del conducte central com la il·luminació artificial a l’interior dels bastiments perimetrals. Així, la intervenció es converteix en un quinqué que il·lumina totes les zones comunes. La presència del color va anar apareixent durant l’evolució del projecte en conèixer l’atracció que sentien els habitants pels vitralls. Aquest detall va permetre explorar els jocs cromàtics que es reflecteixen a parets, sostres i resta d’elements; segons l’hora del dia i el tipus de focus emissor de llum, sigui natural o artificial.
