La decisió inicial del projecte consisteix en una unió de vianants entre els dos carrers del solar: Via Augusta –d’escala urbana- i el carrer Saragossa – arteria de barri- que permet ingressar tant al nou edifici com a l’antic en el seu punt mig i de manera independent. Front a Via Augusta es genera un espai exterior que condueix a la planta baixa del nou equipament i acull les grades vegetals d’accés a la Vil·la Urània.
Per millorar la relació del nou equipament amb els habitatges veïns s’introdueixen uns patis de llums generosos i amb vegetació, potenciant la transparència dels paraments i situant les activitats de l’equipament a la cara oposada. Es planteja com un edifici de aparença lleugera, fragmentat, amb terrasses i balcons, combinant la transparència de grans obertures amb el filtre de les lames i la vegetació. Les alçades s’ajusten a les construccions veïnes per una millor transició volumètrica, tractant de consolidar la mançana urbana.
L’existència de varis programes superposats obliga a combinar mecanismes de garanteixin la seva independència com la possibilitat de desenvolupar-se en més d’una planta. El primer objectiu l’assoleixen dues escales protegides i ascensors, el segon, dues escales obertes que relacionen programes comuns, formalitzades més com un espai de relació que com una simple comunicació funcional. Les terrasses i dobles espais permeten per la seva banda, establir relacions visuals més riques a les parts públiques. El programa conclou a ala coberta, com a plataforma que acull els horts urbans i una sèrie de plaques solars tèrmiques, i que serveix alhora de mirador a la mitgera oposada, remodelada com a atles pedagògic sobre constel·lacions, com a record de l’origen astronòmic de la vil·la.
