A la dificultat de dialogar amb el buit urbà del futur Parc de les Glòries, amb una escala i posició relativa inabordable, es suma el difícil encaix d’una edificació residencial de les dimensions proposades pel concurs, inexistents al continu actual de l’Eixample. Per reafirmar aquesta percepció limítrof i aïllada de l’emplaçament, els grans equipaments a cavall entre Carretera de Ribes i Meridiana, segreguen teixit en sentit sud, cap a la baixada natural del pendent del pla de Barcelona i el barri del Poblenou. La proposta vol teixir i consolidar aquesta frontera entre parc i Eixample, no amb una edificació singular sinó amb una ordenació que evoqui i reprodueixi el teixit arquitectònic propi del lloc, independentment dels autors individuals de les propostes d’edificació.
Una ordenació amb una determinació paramètrica i geomètrica d’aquestes virtuts o peculiaritats urbanes a la parcel·la concreta. Com a operació de gènesis de projecte s’ha establert un parcel·lari equiparable a les característiques urbanes del teixit de l’Eixample. Les edificacions estan dividides en quatre lots, fragmentats en 10 parcel·les diferents amb la peculiaritat d’establir-se en parcel·les no limítrofes, amb orientacions, profunditats i alçades diferents dins de cada lot. La mixtió de respostes arquitectòniques de les edificacions busca crear convergència d’ús i percepció de pertinença entre tots els habitants l’ordenació, tot i partir d’una major diversitat morfològica i social de les promocions.
