La ‘Xicoira’ pren forma des del reciclatge, en base a la reutilització i del rescat d’un esquelet d’edifici adjacent al centre d’Olesa de Montserrat. Un de tants vestigis de la implosió de la bombolla inmobiliaria-bancària que fou abandonat i clausurat en 2011 sense mai haver declarat un final d’obra. L’edifici clausurat i abandonat constava de tres plantes sobre rasant i dues d’aparcament sota rasant amb una envolupant parcialment executada. Així fou com el 2021, un nou promotor d’habitatge cooperatiu decideix arriscar i donar-li una segona vida al ja molt degradat i abandonat esquelet, per a redissenyar de zero un nou projecte d’habitatge en cessió d’ús per als veïns i veïnes d’Olesa.
L’arquitectura per aquesta nova promoció d’HCCU (Habitatge Cooperatiu en Cessió d’Ús) parteix de l’ambiciosa voluntat de preservar bona part de l’esquelet i envolupant existents, incidint de manera quirúrgica sobre el ja construït per a redefinir el renovat edifici en base a nous eixos d’intervenció que milloren substancialment l’habitabilitat, accessibilitat i instal·lacions previstes del projecte objecte de la llicència ‘vigent’.
Es ressitua l’accés principal a l’edifici, amb un nou vestíbul que en reordena tota la planta baixa i la seva relació envers l’espai públic circumdant. Es redefineixen les obertures de totes les façanes, engrandint-les i incorporant-ne de noves, establint noves relacions en la pròpia volumetria de l’edifici (tribunes i balcons) i les seves terrasses comunitàries. S’agrupen totes les zones humides de l’edifici en paquets, allunyant-los de façana, per a garantir una millor qualitat espacial de cada habitatge. I també s’aconsegueix d’inserir-hi una sèrie d’Espais Comuns d’Ús Comunitari que canvien del tot les plantes baixa i primera.
El programa final acollirà 25 unitats d’habitatge (eliminant 2 unitats) i Espais Comuns d’Ús Comunitari, així com 44 places d’aparcament. L’esquema general de funcionament de l’edificació és molt clar, presentant una configuració que pivota sobre la compacta definició del nucli de comunicacions vertical. Sobre aquesta es desenvolupa un edifici de planta baixa, tres plantes pis i la planta de sota coberta. L’edifici consta d’un pati posterior en planta baixa que forma part de l’espai interior de illa de la parcel.la i d’una terrassa en planta primera que també dona vers l’interior d’illa, servint a la ventilació i il·luminació de gran part dels habitatges.
L’escala comunitària de l’edifici es troba en façana i és plenament exterior, mitjançant la disposició d’una gelosia ceràmica de plans decalats que trenca la planeïtat de la façana on apareix.
L’edifici presenta una configuració relativa al cos de planta baixa, una altra específica per a les plantes tipus d’habitatges (entre planta 1a i 3a) i la de sota‐coberta. La planta baixa acull l’únic accés a la edificació comunicant amb el vestíbul general de l’edifici que articula el nucli de comunicacions verticals, l’accés a tres habitatges, els espais per a serveis (comptadors, sala de residus, etc…) i dos dels principals Espais Comuns Comunitaris de l’edificació.
En planta primera es disposa un tercer Espai Comú Comunitari al centre de la planta, acollint l’espai previst per a bugaderia comunitària i l’accés de planta a l’àmbit comunitari de la terrassa de planta primera.
