La propietat a reformar és un habitatge en planta entresòl , passant, entre vial a carrer i pati d’illa interior, al qual té una sortida directa. La seva configuració tradicional, amb una terrassa que es troba a una cota superior de l’habitatge, minorava dràsticament l’assolellament de l’interior. Aquest fet, unit a una compartimentació molt estricta i oclusiva, va portar a plantejar una operació de reforma i condicionament integral; transformant un habitatge obscur i segregat en una llar oberta i heterodoxa, on les visuals permeten perllongar i difuminar els límits tradicionals dels espais de l’habitatge.
Per complementar l’operació d’obertura, s’ha treballat els acabats i encontres materials com una estratègia general uniformadora. Per exemple, les habitacions disposen de targes de vidre superiors que impedeixen l’oclusió perspectiva dels seus límits. El sostre es rehabilita, eliminant el fals sostre, per poder veure la configuració original de revoltons ceràmics i bigues de fusta, convertint-lo en una superfície continua equiparable al paviment, però en una orientació oposada. El paviment és un element indispensable de projecte, emfatitzant i limitant les estances per dotar així de continuïtat a les circulacions i espais oberts. A la part superior, el pati i l’annex en galeria, el paviment és d’acabat de rasa ceràmica continua. A la zona inferior, en canvi, és de rajola hidràulica contemporània hexagonal, en una combinació cromàtica de dos colors (blau marí i marró argilós) sobre fons blanc que inclou cinc combinacions: tres d’elles homogènies (cambres i perímetre) i dues d’elles amb peces eminentment blanques amb un triangle asimètric acolorit. Amb aquest repertori es dóna resposta a tot el conjunt, permetent de manera simultània una lectura homogènia del paviment, però dotant de personalitat singular cromàtica a cada un dels espais.
NUCLI CENTRAL
El nucli central de l’habitatge és un element capital del projecte de reforma: s’estableix com un element autònom i lliure en la distribució i permet organitzar els espais i distribucions a partir de la seva posició i configuració. Al seu interior acull un programa de bany complert i zona de safareig (rentadora i assecadora i zona de treball) i, a la vegada, articula les estances i circulacions entre elles a tot l’habitatge.
Segons aquests usos i seguint el recorregut perimetral, el nucli serveix a tots els espais de manera singular a través de l’arquitectura. A l’accés s’empra com a frontal i límit de la recepció, com a estudi a la part posterior amb una taula i lleixes obertes, com a aparador baix obert a la banda de la sala menjador i com a armari encastat a tota l’alçada a l’habitació doble. A la vegada, serveix com a possible espai d’emmagatzematge a la reserva entre el sostre del bany i el forjat de l’habitatge.
