La nova plaça Sóller no és una proposta de rehabilitació, sinó de reciclatge urbà, on les prioritats són la reutilització el màxim dels elements existents per tal que, desproveint-los de tot allò que ja no serveix i atorgant-los nous valors, ofereixin una nova funció i identitat a l’espai. Una opció que entén la ciutat com un mecanisme en contínua evolució, adaptable als canvis que la transformació de la societat imposa, però que sap nodrir-se de tot allò provinent del passat que li pot ser d’utilitat.
Porositat, permeabilitat, transparència o accessibilitat són conceptes que cal vincular a la nova plaça en contraposició a la rotunda imatge exterior actual. En la seva configuració original, els límits entre l’espai públic enjardinat o de repòs i el carrer o plaça dura són extraordinàriament estrictes, tant a nivell material com geomètric. Com a operació principal es conserva la passera superior, que serveix de trànsit a moltes persones del barri, difuminant el contacte existent del mateix amb la cota de carrer.
La nova plaça trenca necessàriament aquestes barreres i ho fa tant alterant la materialitat de la pell com la topografia de contacte entre el parc, la plaça i les voreres exteriors. En aquest sentit, s’expandeix la zona verda i es tornen a configurar els accessos a les rampes. El nou equipament permet resoldre el salt de cota lateral inferior i millorar l’aprofitament de l’espai porxat de la cota superior
