L’anàlisi històric sobre el lloc ens confirma el paper rellevant de la zona del Poble Sec com a base dels camins que recorrien els barcelonins quan anaven de la ciutat antiga fins a la muntanya de Montjuïc. El rastre de l’antiga traça del camí estableix les bases del projecte actual.
El projecte es divideix en dues fases administratives, corresponents a la reurbanització dels carrers Radas i Concòrdia (Fase 1) i de la Plaça del Setge de 1714 (Fase 2).
El carrer Concòrdia es pacifica i retorna al barri i als vianants, com aquell camí d’ascensió cap a la muntanya que havia estat temps ençà. S’estira el caràcter pacificat, ja existent al tram superior del carrer Concòrdia fins a la cota inferior. L’operació s’escampa, també, pel carrer Elkano i tota la plaça del Setge de 1714, fins a la vorera de Paral·lel.
La decisió de reurbanitzar el carrer Concòrdia i la plaça en plataforma única, ve reforçada no només pel seu contingut històric i simbòlic, sinó per la lògica urbana, creant un recorregut amable entre Paral·lel i la plaça Margarida Xirgu.
El carrer Radas, entre Pg. De l’Exposició i carrer Elkano, manté la secció segregada. No obstant, s’amplien les voreres per fer-les accessibles i poder incorporar-hi una alineació d’arbrat. La calçada resultant, acull un vial de circulació i un altre d’aparcament en cordó.
La plaça del Setge es pacifica completament: es formalitza com la intersecció dels carrers Radas i Concòrdia i relliga la interrupció que el viari crea actualment a la vorera de l’Avinguda Paral·lel. Es tracta unitàriament com un únic espai pel que fa a mobiliari, arbrat i usos, però amb els materials reconeix el paper determinant de l’antiga traça en la configuració urbana actual del barri.
